Aquest dibuix de la plaça Eivissa havia d’ocupar el desplegable central de ‘Passejant per Horta’. Finalment, per qüestions tècniques, no es va poder encabir en el llibre i per això us el penjo, juntament amb un esquema de com havia d’anar. Volia fer una vista en 360º de la plaça, però l’esquena no em va permetre dibuixar els darrers 30º. Dibuixar dempeus ja ho té això…
Si el voleu veure més gran, cliqueu la segona imatge.
Passejant per Horta és el títol d’aquest quadern de viatge que em va encarregar ara farà un any Zahorí de Ideas per a l’Ajuntament de Barcelona. Haig de dir que per mi ha estat una gran sort i des d’aquí vull agrair a les editores Mireia Trius i Marta Lorés que m’hagin fet confiança per aquest projecte tan engrescador. I no era fàcil, ja que s’escapa una mica (bastant) del registre amb què acostumo a treballar. El llibre m’ha permès conèixer amb més profunditat la realitat d’un barri que m’és molt proper i endinsar-me, a mode de periodista amb llibreteta i ploma, en els intersticis d’aquesta part de la ciutat, moltes voltes oblidada pels mateixos barcelonins. Horta, la Clota i Font d’en Fargues són els tres barris en què he passejat quadern en mà aturant-me per dibuixar però també, molts cops, per parlar amb la gent. I aquesta ha estat una autèntica descoberta. Veure com la gent se t’atansa quan et veu dibuixar i t’explica interioritats del barri… i fins i tot les seves!
Esperant que vegi la llum el llibre que vaig acabar ara ja fa uns mesos i en què feia un retrat dibuixat dels barris d’Horta, la Clota i Font d’en Fargues, penjo aquí la vista que des de Collserola estant (mirador d’Horta) es té d’aquesta part de Barcelona.
Això és el que es veu des de la frontera de La Clota si mirem el barri de la Vall d’Hebron. I és que La Clota és tan petita que quan te n’adones ja no hi ets.
A la Clota, els jardins frondosos i les ufanes hortes romanen protegides rera portes inversemblants com aquesta de la imatge. La definició autèntica del concepte de reciclatge, en què taulons i fustetes, totxanes i filferros, es reaprofiten per produir un conjunt gens harmònic però efectiu. Queda ben tancat, oi? Doncs ja està!
Un gat es passeja sobre la teulada d’aquesta fàbrica d’esmalts a la Clota.
Ho sap tothom, però els qui treballen la terra encara més. Alguns es fan l’orni. D’altres fugen d’estudi. I n’hi ha que pixen fora de test. No és el cas d’aquest pagès que sap que per a que els alls creixin forts, cal preparar la terra. Sembla talment una cançó de Lluís Llach.
Òscar Julve 