Ja ha arribat a les llibreries una nova entrega de la col·lecció Les bestioles del jardí, escrita per Gemma Armengol i editada per Bromera, Animallibres i Algar en valencià, català i castellà respectivament. Aquest cop, la Marieta Antonieta farà nous amics a la ciutat.
Cada any, pels volts de l’abril, la revista Cavall Fort adjunta la revista Xibricú, que edita el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya i que recull cançons i cantates per a que els més petits s’hi recrein. Enguany, he tingut el plaer de fer-ne els dibuixos.
La meva filla fa col·lecció de pedres de riu idèntiques. Els posa ulls, nas i boca i les converteix en els senyors del Daró. Uns senyors una mica caradures. I sense haver vist mai res d’en Serge Bloch. Això promet.
El 13 de maig vaig assistir com a convidat al certamen literari que convoca l’Escola Pia de Moià. En Marian Baqués, a qui vaig il·lustrar el llibre Gorres per a tothom, m’hi va proposar. Va ser una jornada fantàstica, plena d’atencions que des d’aquí agareixo. A més, vaig tenir la sort de conèixer la Clarà Solà, una poetessa moianenca amb qui vam xerrar de tot una mica. En acabar, ens van portar una safata farcida d’embotits de la zona (boníssims), verdures de l’hort de l’escola i un súper ram de flors. El dibuix d’aquí dalt és el que vaig fer per il·lustrar la coberta de la revista de l’escola, La Crinca. Repeteixo, moltes gràcies.
Perdoneu si em faig pesat… però em fa tanta il·lusió!
Aquest cop li toca el torn a la Caputxeta (un altre cop!), animada pel gran Txesco (i família), que amb una capacitat enorme ha pogut moure els meus dibuixos, i de quina manera! Sobretot tenint en compte el material del que partia. Ha estat un plaer treballar amb ell i espero que em deixi fer-ho de nou. El guió, la música i el muntatge sonor han estat fets per Algoriers, una petita productora amb la que hi col·laboro sovint en projectes bojos.
El símbol d’una època en què, per 430€, un es podia calçar un quatre rodes d’inspiració italiana i deixar un rastre de fum blanc al seu pas. Aquest supervivent, el vaig caçar l’altre dia al carrer Peris Mencheta. En pau descansi.
Òscar Julve 
