He estat professor de secundària (i d’alguna manera encara me’n sento) i he treballat, per tant, amb nois i noies de 12 a 18 anys (quines edats més difícils!). Ja fa un parell d’anys, la Generalitat de Catalunya va engegar el projecte 1×1, que té per objectiu integrar l’ús de l’ordinador a l’aula de manera irreversible, de manera que cada alumne en disposi d’un i hi treballi de manera normal. Aquest és un objectiu molt ambiciós, però necessari si volem que els catalans del futur estiguin realment familiaritzats amb l’entorn informàtic. El problema ha estat (i és encara) la manca de recursos amb què l’escola tant pública com concertada ha de conviure. I tot això afegit amb les exigències d’ample de banda i corrent elèctric que necessiten de 25 a 30 ordinadors per aula, tots funcionant al mateix temps. Ha de ser dur pel professorat fer classe en aquestes condicions: ara no hi ha internet, ara cau la xarxa, ara no es carrega el programa, ara el servidor no funciona… i això sense comptar que per a un adolescent tenir un ordinador connectat a internet a les mans esdevé una font inesgotable de pèrdues de concentració i fugides d’estudi.
Tot plegat un gran repte per a l’administració, per als docents i per als alumnes. Però també per a les editorials, que han hagut de redefinir d’arrel els seus llibres tant en la forma com en el concepte. Unes amb més èxit que les altres en el resultat, és clar, però totes amb la millor voluntat, sens dubte. I lluitant contrarellotge i també contra la incertesa de trepitjar un terreny nou, estimulant i perillós alhora.
Per la meva banda he tingut la sort de col·laborar en un d’aquests projectes. El que Text-La Galera ha endegat enguany, amb un disseny molt clar i adaptat als petits ordinadors amb què els alumnes hauran de treballar. Amb una bona navegabilitat, molt funcional i adequada a l’ús que se n’ha de fer. I és que en un llibre de text, més que un bon disseny o un gran desplegament de contingut, jo sempre valoro que realment faci la seva feina: ajudar a aprendre. Conec la complexitat del funcionament d’una aula i la dificultat que suposa la incorporació sobtada d’elements estranys (i 25 mini-ordinadors són molts elements estranys, no ho dubteu). Per això, que el llibre electrònic sigui, el menys estrany possible, és un valor a tenir molt en compte.
Bon deia! Així és com saludava a la sèrie 
Òscar Julve 
